Més Paraules
Futur i intimitat
Somriure i esperança
Casa i dignitat
Vida de tota la vida
Justícia, solidaritat i compromís
Amic
Franquesa
Por
Tort
Mort
Plor
Vida de tota la vida
Paraules darrera paraules
Somnis damunt de faules
Emocions i alegria
Publicado por
guaita
en
22:35
0
Experimentos
Roden mig mortes i perdudes dins del bosc.
Volen porugues fins que cauen al parany
de branques traïdores que les claven
com papallones encapsades i lluentes.
Sagnen brunes sota les espines
i aleshores prenen sentit.
L’engany porta a l’enginy
i el savi ho comprèn
Burxen els amants abans de sol·licitar-se el bes
i comparteixen amb ells ses llavis melosos,
reposen fins que s’esgoten
i floreixen fins que les oblides.
S’enfonsen, no suren ni ploren.
Segueixen les meduses fins la sorra
i s’esperen que un esglai les ressusciti
tot eixugant ones complagudes.
Publicado por
guaita
en
12:43
0
Experimentos
Publicado por
Escéptico
en
11:45
6
Experimentos
Em recolzo a una barana freda i rovellada. Aquest maleït carrer cada dia és més estret i cada dia em xucla més. El cor em diu que estic cansat. Em netejo les ulleres i, per fi obro els ulls. Una pilota bruta i desinflada s’amaga a un racó humit del pati de l’escola. Des d’aquí dalt, veig també com un gat bru i esgarrinxat se m’acosta confiat. Salta damunt la meva barana i, un xic distanciat, s’acomoda plàcidament. Comença a rentar-se amb aquella llengua rasposa, després em mira i tanca els ulls. Aleshores, mana al sol que s’imposi ... i el sol s’imposa, mana al vent que reposi ... i el vent reposa, mana que la llum s’encengui i ... algú encén la llum.
Els núvols reculen i una ullada d’escalfor ens reconforta. El gat, complagut, ronroneja i s’adorm. Jo, satisfet, tanco els ulls i somnio. Recordo l’ahir i guaito com els actors assagen sense pudors la seva obra preferida.
El silenci del diumenge és veritat que em complau molt, però aviat començo a enyorar el brogit de l’escola i els renecs de les veïnes. El somni també em cansa, .. deu haver tornat el fred. Sort que salten les dotze del campanar i caic. El mar encara és allà, però el gat no, i amb ell s’ha endut el sol. Tornen a saltar les dotze.
Sols em resta una darrera mirada enrere per a assegurar-me que el gat no hagi volgut tornar. Només topo amb el rector que obre el paraigües negre i em saluda benèvol. Jo, avergonyit, mig somric però me n’entorno prest al Bar de la Marina: no m’agradaria tornar-me a mullar!.
Publicado por
guaita
en
23:31
0
Experimentos
Publicado por
Escéptico
en
22:54
2
Experimentos
"La identidad nos la construyen sobre el olvido de lo que somos."
(EL Roto; El País, 21 de Abril de 2008)
Publicado por
Escéptico
en
12:21
3
Experimentos
Avui m’he aturat davant del Cafè de la Marina. Ha estat l’aroma. M’ha captivat la seva fragància, l’olor a mar i a regalèssia torrada. I, malgrat el fred i la tramuntana, m’he assegut a una taula de les de fora, davant la platja. Al cambrer sols li he demanat això, ... un cafè. I ell, sense mirar-me (crec que ni tan sols escoltar-me) a tornat a dins arrossegant les sabates, amb la safata a la mà dreta i el drap damunt l’espatlla. Quan ha tornat, l’ha deixat tremolant davant meu. La tassa surava com una illa humitejada per un líquid bru damunt del platet. L’he acostat gotejant a la meva boca i l’he olorat. Sí ..., era aquest aroma el que m’ha aturat. Dos segons més i ... l’he tastat. Era calent i amarg, sense sorpreses ni esglais. Era cafè. Ah! ... i m’he cremat la punta de llengua (les presses no són bones per ningú, i menys un diumenge).
A l’horitzó dues gavines blanques s’exciten darrera una barqueta de pescadors i els núvols atrapen de nou el sol. Jo arronso el coll dins la jaqueta i enyoro el fum i l’aroma quan el cafè s’ha refredat prematurament. El cambrer recupera la propina i jo continuo carrer amunt amb les mans a la butxaca i les solapes enlaire, arrecerant dues orelles coquines.
Publicado por
guaita
en
17:56
14
Experimentos
Esta
obra está bajo una
licencia de Creative Commons.